La sobreprotecció és un gran error, ja que d’aquesta manera no estem ajudant als nostres fills, més aviat el contrari, sense adonar-nos els estem limitant, posant barreres al seu aprenentatge, privant-los d’experiències i oportunitats i, fins i tot, frenant el seu desenvolupament. No obstant això, cada vegada hi ha més famílies que fan ús d’aquest estil educatiu.
Està clar que tots els pares volen el millor per als seus fills, i desitgen que siguin feliços. Però facilitar-los la vida en excés no és positiu per a ells. Cal protegir-los, és cert, però dins d’uns límits. La clau està en trobar l’equilibri entre la protecció i la llibertat.
És important brindar als nens oportunitats d’aprenentatge, deixar-los espai, permetre’ls que s’equivoquin i que cometin errors. I, nosaltres, pares i educadors, procurar estar sempre allà, donar-los suport i acompanyar-los en les seves experiències, deixant que siguin ells qui les visquin.
De vegades els nens tenen moltes més capacitats del que els seus pares creuen, i aquests els resolen problemes que perfectament podrien solucionar ells mateixos, conformant així un menor creixement i aprenentatge. Si els pares els brindem totes les respostes, els donem les solucions o els fem les coses, ells difícilment aprendran.
Deixem-los que s’enfrontin als obstacles, només necessiten oportunitats.
Podem ensenyar-los estratègies per afrontar els problemes, però no resoldre’ls els problemes.
Alguns pares se senten malament si no satisfan tots els desitjos dels seus fills, o prefereixen fer-li-ho tot, evitant així que ells mateixos asumeixin responsabilitats. Així mateix, és freqüent trobar pares que, a causa de la seva por, volen controlar absolutament per complet als seus fills, amb prohibicions i limitacions constants, la qual cosa principalment els generarà inseguretat i por.
Hem de deixar-los que assumeixin responsabilitats, sempre considerant la seva edat i grau de maduresa, ajudar-los a prendre les seves pròpies decisions, fomentar la seva autonomia i confiar en ells, en les seves pròpies habilitats i capacitats. Només així ells confiaran en si mateixos i el seu desenvolupament psicoemocional serà sa.
Recorda, encara que sembli que amb la sobreprotecció els fas la vida més fàcil, els teus fills necessiten espai, oportunitats, experiències, equivocar-se, caure, resoldre els seus propis problemes … i anar aprenent i madurant, amb el teu suport i el teu acompanyament.
