Les emocions no són positives ni negatives, bones ni dolentes, simplement son. Totes tenen una funció, formen part de la nostra vida i son útils. En tot cas, les podríem classificar en agradables (alegria, tranquil·litat, entusiasme, gratitud, amor, etc.) i desagradables (tristesa, ràbia, impotència, por, frustració, etc.).
En primer lloc, cal tenir clar que, per ajudar als infants a gestionar les seves emocions, hem de saber gestionar les pròpies. Els adults som els models principals dels infants, i no podem transmetre allò que no sabem.
És important ensenyar als infants a identificar el que estan sentint i posar-hi nom, i que poc a poc es vagin familiaritzant amb el llenguatge emocional. Posar paraules al que senten els ajudarà a ser-ne cada vegada més conscients: “sembla que estàs trist”, “avui et sents molt alegre oi?, “et veig molt enfadat, potser t’ha molestat…”.
Així mateix, cal parar i sentir l’emoció, donant espai, sense por. Frases com “no ploris”, “no estiguis trist” o “no t’enfadis” no permeten l’emoció, sinó que la neguen, i donem als infants el missatge de que les emocions desagradables son dolentes i per tant les hem d’evitar.
També hem d’ajudar-los a expressar el que senten, oferir formes adequades per expressar les emocions, ja que en moltes ocasions recorren, sense adonar-se’n, a les rabietes, plors, crits, etc. Hem de procurar que vagin adquirint habilitats per poder expressar el que senten mitjançant la paraula.
Quan sabem el que senten, podem oferir estratègies que ajudin a l’infant a gestionar l’emoció, sempre des de la calma i mai com un càstig. Per exemple, si està nerviós o enrabiat, podem suggerir que canviï d’espai, que faci unes respiracions, o que compti fins a 10.
Una altra pauta seria ensenyar a l’infant a reconèixer les primeres sensacions d’una emoció i que prengui consciència com la intensitat de l’emoció va augmentant i que, si no ho sap parar, potser cada vegada serà més difícil de gestionar, perquè l’emoció cada vegada serà més intensa, fins arribar a desbordar-lo.
Finalment, cal transmetre que el problema mai és l’emoció, sinó la conducta que pot estar associada a l’emoció. És a dir, ens podem enfadar, però no podem pegar o cridar quan ens enfadem; penalitzem la conducta de pegar o cridar, no que l’infant s’hagi enfadat. Està bé que l’infant s’enfadi, però hem d’ensenyar-li maneres més adequades d’expressar-ho.
